Casa Cerdà ha estat de tradició ramadera des dels seus orígens. Així ho acrediten documents de l’arxiu familiar, on consta que ja al segle XVIII es baixaven els ramats d’ovelles de la casa a les terres baixes del poble de Camarasa. Però no ha estat sempre així. L’economia de la casa va fer un canvi substancial amb l’aparició de les fargues al Pirineu, i en especial a la Vall Ferrera. Això coincideix amb l’inici del cognom de Castellarnau a la casa Cerdà d’Àreu. És durant aquest segle que una pubilla de la casa es casa amb un senyor De Castellarnau provinent d’Alins. Des d’aquell moment s’estableix el cognom de Castellarnau a Àreu. I és també en aquest moment quan el rumb econòmic de la casa comença a girar al voltant de les fargues de ferro de la Vall Ferrera. Aquí s’inicia una època de bonança econòmica fins a la desaparició de les fargues. Posteriorment doncs, els ingressos de la casa provindran del comerç de mules, animals indispensables per a les feines del camp. D’aquesta manera, ja entrem al segle XX. Però amb l’aparició de la maquinària agrícola a mitjans de segle, desapareix també tota una manera de viure i de treballar al camp. Des d’aleshores i fins a l'actualitat, la casa torna a viure de la ramaderia, en aquest cas bovina.